Back جيمس فرانسيس إدوارد ستيوارت Arabic جيمس فرانسيس ادوارد ستيوارت ARZ جیمز فرانسیس ادوارد استوارت AZB Джеймс Франсис Едуард Стюарт Bulgarian Jakov Franjo Eduard BS Jakub František Stuart Czech James Francis Edward Stuart Welsh Jakob Edvard Stuart Danish James Francis Edward Stuart German Ιάκωβος Φραγκίσκος Εδουάρδος Στιούαρτ Greek
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1688 Palau de Saint James (Anglaterra) |
| Mort | 1r gener 1766 (77 anys) Roma |
| Sepultura | Grutes vaticanes |
Jacobite pretender (en)  | |
| 16 setembre 1701 – 1r gener 1766 | |
| Dades personals | |
| Ideologia | Jacobitisme |
| Activitat | |
| Ocupació | pretendent al tron |
| Altres | |
| Títol | Príncep Baró de Renfrew Senyor de les Illes Príncep de Gal·les Comte de Carrick Duc de Cornualla Duc de Rothesay Prince of Scotland (en) Comtat de Chester |
| Família | Dinastia Estuard |
| Cònjuge | Princess, consort of James, Prince of Wales Maria Clementina (1719–) |
| Fills | Carles Eduard Stuart, Henry Benedict Stuart |
| Pares | Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i Maria de Mòdena |
| Germans | Isabel Stuart Anna de la Gran Bretanya Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia Enriqueta Fitz-James Louisa Maria Teresa Stuart James Fitz-James Stuart Enric Fitz-James James Stuart Charles Stuart, Duke of Cambridge Charles Stuart, Duke of Cambridge Edgar Stuart, Duke of Cambridge Charles Stuart, Duke of Kendal |
Signatura _(1688%E2%80%931766).png) | |
.svg) | |
 | |
James Francis Edward Stuart (10 de juny de 1688 - 1 de gener de 1766), també conegut com el Cavaller de Sant Jordi, i com el Vell Pretendent, era fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i de Maria de Mòdena i va ostentar la pretensió jacobita al tron d'Anglaterra amb el nom de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia.
A partir del moment del seu naixement, el 10 de juny de 1688, al Palau de Saint James (Londres), el Príncep era el subjecte de controvèrsia. Era el fill del rei Jaume II i de la seva segona esposa (catòlica), Maria de Mòdena. Del seu primer matrimoni, el Rei tenia dues filles, ja adultes, que havien estat criades en la fe Protestant, i mentre hi havia una possibilitat que un d'ells li succeís com a Rei, els Britànics van estar preparats per tolerar seves simpaties catòliques. Quan la gent va començar a témer que Maria tingués un fill, que seria l'hereu, un moviment va créixer per substituir Jaume II per la força amb el seu gendre, Guillem d'Orange (Estatúder de les Províncies Unides).
El Príncep va ser criat a França, on, reconegut pel rei Lluís XIV de França com l'hereu legítim dels trons anglesos i escocesos, es va fer el focus per al moviment Jacobita. Després de la mort del seu pare l'any 1701, va ser declarat Rei, amb el títol de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia i reconegut com a tal per França; Espanya, els Estats Pontificis i Mòdena. Tots aquests estats van rebutjar reconèixer al Rei Guillem III, la Reina Maria II i també a la Reina Anna com els sobirans britànics.
Va estar casat amb la princesa Clementina Sobieska (1702 - 1735), neta del Rei Joan III de Polònia.
Va tenir dos fills:
- Carles Eduard Stuart, (31 de desembre de 1720 - 31 de gener de 1788).
- Enric Benet Stuart, (11 de març de 1725 - 13 de juliol de 1807), Cardenal.
Va ser Príncep de Gal·les entre 1688 i 1689, i va participar en un rebel·lió restauradora a Escòcia l'any 1715, però va ser derrotat en la batalla de Glen Shiel,[1] i després d'aquest fracàs es va instal·lar amb la seva família als Estats Pontificis, ja que França es va abstenir de seguir donant suport als seus esforços de restauració, perquè Lluís XV no desitjava un enfrontament amb Gran Bretanya per aquest motiu.
James Francis Edward Stuart va seguir defensant amb afany la causa catòlica, comptant fins i tot amb el suport de diversos protestants. El seu fill Carles va ser anomenat el Jove Pretendent, i l'any 1743 James Francis Edward Stuart li va cedir la direcció de la família Estuard, encara que sense renunciar als seus drets dinàstics.
Després del fracàs de l'aixecament jacobita de 1745, James Francis Edward Stuart va donar suport als esforços del seu fill Enric Benet Stuart per esdevenir clergue catòlic (anys després seria cardenal). Aquest fet implicava el celibat forçós d'Enric i va danyar les relacions del Vell Pretendent amb el seu fill gran, qui va protestar en no ser consultat d'aquesta important decisió. L'ordenació sacerdotal d'Enric va interrompre la línia dinàstica dels Stuart, ja que el Jove Pretendent no tenia descendència masculina.
El Vell Pretendent va morir l'1 de gener de 1766 al Palau Balestra, a Roma.
- ↑ Kinross, John. Discovering Battlefields of England and Scotland (en anglès). Osprey Publishing, 1998, p. 162-163. ISBN 0747803706. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.